Hem parlat amb Engràcia Soler, Presidenta d’ACISE per aprofundir en el propi congrés i l’estat de la infermeria escolar a Catalunya.

Quin és l’objectiu principal del congrés?

Aquest Congrés vol ser un lloc de trobada per compartir i treballar. Un espai on puguem reflexionar, a través de taules de debat, sobre la importància de les aportacions de les infermeres escolars a les escoles i instituts, tant en el camp de l’educació per la salut, assistencial, gestora, assessora e investigadora vers a la salut de la infància i adolescència, sense oblidar la importància de recolzament i acompanyament a la resta de membres de la comunitat educativa (pares i professorat).

En les taules que hem organitzat, volem visibilitzar les tasques silencioses que realitzen les diferents infermeres que treballen dins de món de les escoles ordinàries, escoles d’educació especial i institut, de forma privada o pública. Amb la finalitat  d’estudiar quina és la situació actual a Catalunya i el seu context comparatiu d’altres països on les infermeres escolars ja estan implantades amb normalitat dins les escoles. Es vol donar resposta a preguntes com: d’on venim? on volem arribar?, així com recollir les aportacions de ponents, congressistes, Ampes, pares i d’altres professionals relacionats amb l’escola, sobre les necessitats i el que pot aportar com a millora en la salut de tota la comunitat educativa.

Volem que es conegui el treball de la infermera a l’escola, així com la capacitat de treballar pel bé dels infants i dels adolescents, tenint en les seves mans la cura de la seva salut, vetllar per la seguretat i guiar amb les seves paraules el camí saludable de la vida, ajudant a aconseguir l’empoderament responsable de cada futur individu adult sobre la seva pròpia salut.

Volem que sigui el Congrés un debat, un lloc de reflexió, a on escoltem les necessitats reals i dificultats que tenen la comunitat educativa (alumnes, pares, mestres), així com el que pensen algunes personalitats de la política, vers al que pot aportar les infermeres dins a les escoles respecte a l’educació per la salut, les malalties cròniques i agudes dels infants i adolescents, el paper socialitzador e integrador de les cultures de procedència dels infants, com la detecció de riscos d’exclusió social que poden afectar als nostres nens i adolescents.

D’altra banda hem de donar resposta a aquelles infermeres e infermers que des d’atenció primària, des d’ajuntaments, diputacions, entitats privades o des d’altres tipus d’entitats fan grans o petites intervencions de forma continuada, eventual o voluntària dins l’escola. És important fer visible el seu treball amb la finalitat de posar en comú estratègies de treball consensuades i basades en l’experiència, en la evidència científica i en la innovació en totes les seves funcions (educadora i promotora de salut, assistencial, gestora i assessora).

També hem de fer un incís, però, important en la formació especialitzada d’aquestes infermeres o futures infermeres que vulguin desenvolupar el seu treballar en aquest món escolar, per tal de gaudir de l’excel·lència en les seves intervencions a l’escola, que va des d’un coneixement general de l’educació per la salut dins de les assignatures del Grau d’infermeria, així com cursos d’especialització i màsters oficials, com també el fet que es puguin obrir línies d’investigació dins dels Doctorats.

Quin és el rol actual de la infermera escolar?

La figura de l’ infermera a l’escola, a les diferents comunitats autònomes, és relativament nova i en fase de desenvolupament. Per tal d’assolir el paper important que creiem ha d’ocupar d’infermeria escolar, ens emmirallem en altres països a nivell internacional a on ja està implantada (EEUU, Canadà, Xile, Noruega, Finlàndia, França), on la infermera està integrada totalment al món educatiu, com si fos un membre més.

El nostre principal repte va dirigit a la inclusió de la figura de la infermera escolar, durant tot l’horari lectiu, a les escoles i instituts, desenvolupant totes les seves funcions, tal com estan especificades en el document consensuat a nivell de l’Estat Espanyol, aprovat a Gandia, el 30 d’octubre de 2009 per la SCE3, i que ha estat ampliat amb la incorporació d’algunes funcions consensuades per diferents associacions d’Infermeria Escolar Internacional, i recollides i millorades en el document que va treballar ACISE i que recull les funcions d’infermeria. 
La posició ideal perquè la incorporació de la infermera a les escoles passi d’ésser un somni a una realitat, s’empara en què les infermeres recalquin la importància de la feina que fan i assumeixen el rol que està reconegut a nivell internacional pel Consell Internacional d’infermeria (CIE)  respecte a l’educació i promoció de la salut i, evidentment, aplicat no només als pacients i a l’edat adulta, sinó a la infància i adolescència. Com també el resultat positiu sobre la infància i adolescència d’aquells països a on la infermera es present dins l’escola.

Estimem que a Catalunya, la necessitat a cobrir seria d’una infermera per les escoles grans, i una infermera  per aquelles escoles petites que s’agrupen en “ZERs” per treballar. Estem parlant de que caldria entre 1.500 a 2.000 infermeres escolars a Catalunya.

En un segon terme s’ha de demostrar a la societat en general, no tan sols a la comunitat educativa, que existeix la necessitat real de que les escoles tinguin una infermera per cobrir tots aquells temes de salut que el professorat no està ni preparat ni ha d’assumir, i que generen sensació de tranquil·litat i de cura dels menors.
A nivell polític hem d’assessorar i col·laborar, perquè existeixen lleis que emparin la incorporació de la figura de la infermera a l’escola d’una forma total, i fer que prenguin consciència de la importància de la nostra presència. Han d’entendre que treballar en salut no és només incidir en les malalties, ni en programes puntuals, sinó que és important apostar per la infermera i per les seva capacitat de canviar, educar, acompanyar a les persones, un paper més enllà de les cures assistencials. La incorporació de les infermeres a l’escola durant tot l’horari escolar, malgrat semblar un cost afegit a curt termini , creiem que és una inversió a mig i llarg termini, que repercutirà en una disminució de la despesa sanitària en l’atenció de malalties adquirides en l’edat adulta.

L’acceptació integradora de la infermera per part d’altres  agents implicats i professionals que treballen en xarxa en temes de salut dins les escoles, així com amb tots els membres que formen part de la comunitat educativa, pot afavorir la importància del rol de les infermeres escolars en quan una bona cura assistencial i promoció la salut escolar, incidint en la millora dels hàbits saludables i reduint les conductes nocives de salut en l’edat pre-adolescent i adolescent.

 

Des del meu coneixement com a infermera del programa Salut i Escola que vaig ser durant uns anys, puc donar la meva opinió  al respecte. A l’inici d’implantar-se el programa va ser una bona elecció per començar a treballar amb alguns problemes de salut que incideixen a l’adolescència. Però actualment, i després de les retallades que ha patit, s’ha quedat petit, doncs no hi ha prou en incidir sobre un grup d’edat determinat dels adolescent i basar-se pràcticament en la consulta oberta, i alguna intervenció puntual que faci la infermera en les aules, i incorporant intervencions exteriors puntuals d’altres agents. Aquest tipus d’intervenció no garanteix que arribi a tota la infància i l’adolescència, ni garanteix que sigui igual per tothom, ni que la metodologia i pedagogia en que es donen les intervencions i els seus continguts siguin iguals per tot el col·lectius d’alumnes.

Ha arribat l’hora de fer més per la salut escolar, i això ho pot aportar la infermera a l’escola. A títol d’exemple i de reflexió, pensem en l’evolució que ha tingut la figura del professor d’educació física en el nostre país en els últims 25 anys. Al principi, eren esportistes que com a molt feien un curs de la Generalitat com a monitor per tal d’exercir a les escoles. Després, però, es va crear la diplomatura i la llicenciatura, representant un gran esforç general per fer que els professor d’educació física fos titulat universitari. Ningú avui en dia dubta de la gran tasca que desenvolupen i el reconeixement de la societat vers la incidència en la salut. Doncs, feta aquesta comparació, les infermeres ja tenim una titulació universitària que ens permet fer una cura assistencial a les persones i a més a més fer educació per la salut.

Caldria dons que les infermeres s’incorporessin com a cos docent a les escoles per impartir educació per la salut des de la infància i l’adolescència, així com treballar paral·lelament alguns temes més necessaris amb els pares, mitjançant una assignatura anual, amb uns continguts mínims e iguals per tothom, com si és tractés de qualsevol altre assignatura que s’imparteix a l’escola. Es tracta d’una qüestió que ja hem treballat des de l’Associació ACISE, amb consens amb la SCE3, per a l’elaboració del Programa PESEI (Programa d’educació per la salut per escoles i instituts). Aquest programa, que  va rebre l’any passat un Premi de l’Associació de les Ciències Mediques, garanteix uns continguts mínims i consensuat per infermeres, mestres i altres agents implicats en la salut escolar, per tal d’impartir una formació continuada en educació per la salut des de la infància a l’adolescència.

Evidentment, no hem de deixar de cobrir la part assistencial d’aquells nens amb patologia crònica i aguda que estan integrats en escoles ordinàries, com aquells que estan en escoles d’educació especial. S’ha de garantir l’assistència als nens amb malalties per tal que la seva integració sigui mes normalitzada a l’escola i no sigui vist com un obstacle o un problema d’adaptació.

També s’hauria d’incidir en la presència de la infermera escolar com òrgan consultiu de les polítiques en educació per la salut que es prenguin  des de les administracions per tal d’aplicar a les escoles, així com la seva participació en les decisions que es prenen en els consells escolars dels centres. Sense oblidar la investigació.