La llevadora, igual que la resta de professionals de la salut, en el seu exercici professional sovint s’enfronta amb situacions que li generen dilemes ètics. Com garantir la intimitat de la dona que atén? Com cal preguntar a la dona sobre els seus antecedents de salut? Què fer quan una menor demana que se li practiqui l’avortament i no compta amb el suport dels pares? 

 

Aquestes són algunes de les preguntes que es van posar sobre la taula a la darrera xerrada d’actualització per a llevadores, organitzada per la Vocalia de Llevadores del COIB, que va protagonitzar la infermera Maria Gasull, experta en ètica, que des de la seva visió també com a llevadora va explicar situacions que li van generar dilemes ètics i amb les quals es va haver durant la seva carrera professional.

 

Gasull, que actualment està immersa en el procés de renovació de l’actual codi d’ètica de les infermeres catalanes, va assegurar que un dels pilars bàsics de l’ètica és la responsabilitat professional, garantir la intimitat i la privacitat i promoure al màxim el consentiment informat.

 

Respecte la responsabilitat professional, va assegurar que les llevadores “som responsables de la nostra conducta, per acció o per omissió, i dels resultats o les conseqüències que se’n deriven”. Així, a través de la responsabilitat ètica, el professional dóna comptes a si mateix i a la seva consciència sobre les seves accions.

 

Per tal d’acomplir amb aquestes garanties ètiques, cal que, en aquest cas les llevadores, “donin comptes de tot allò que fan i registrin totes les actuacions i accions que realitzen a les dones que atenen per tal d’ajudar als professionals que després l’atenguin”, segons Gasull.

 

En el cas de trobar-se amb un dilema important i si creu que no ha de fer una determinada acció perquè, per exemple, pot posar en risc la salut d’una persona, la llevadora, per responsabilitat professional, pot oposar-se. “Si creieu amb consciència que no heu de fer una determinada acció que posa en perill la vida o seguretat de la dona, no la feu, però defenseu-ho de manera raonada. Sou autònomes i, a vegades, cal plantar-se. Si no es fa, res canviarà”, va explicar aquesta experta, membre de la Comissió Deontològica del COIB.

 

En aquest sentit, la llevadora és responsable de les seves accions, de les cures que ofereix, de les tasques que delega, d’actualitzar la seva formació i els seus coneixements, de tenir sentit d’equip –cooperant amb d’altres professionals o col·legues quan es requereix- i també té una responsabilitat envers la professió.
 
Però què fer quan la llevadora està saturada de feina, té diversos parts per atendre i ha de registrar les seves actuacions? En aquest cas, Gasull aconsella informar la supervisora i directora infermera per trobar una solució. En qualsevol cas, registrar és “importantíssim” per garantir la continuïtat en l’atenció de la dona atesa i deixar constància del que s’ha fet si desprès hi han problemes.

 

El capítol de garantir la intimitat de l’usuari és també un repte dels professionals de la salut. En aquest sentit, Gasull va demanar ser el màxim d’escrupulosos i buscar, per exemple, el màxim d’intimitat per aquella dona que cal que ens expliqui els seus antecedents de salut o no parlar amb d’altres companys que no porten el cas sobre la situació de salut de les persones que atenem.

 

Gasull també va recordar que cal ser curosos a l’hora de donar la informació, ja que el titular del dret a la informació és l’usuari i només es poden informar a les persones del seu entorn si ell ho decideix. Comptar amb el consentiment de la persona és també bàsic a l’hora d’aplicar qualsevol tècnica o exploració.