El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha mostrat la seva preocupació davant la possibilitat que el nou límit de dèficit marcat pel Ministeri d’Hisenda s’acabi traduint en noves retallades en el sistema de salut català. La corporació professional demana a l’executiu que sigui creatiu a l’hora d’elaborar els nous pressupostos i trobi noves maneres d’estalviar que no impliquin precaritzar més el servei públic de salut.

 

El COIB veu amb preocupació que l’injust nou límit de dèficit fixat pel govern espanyol en un 1,58%, impliqui i/o sigui utilitzat per justificar una nova onada de retallades al sistema de salut. “Un sistema que es troba completament entre les cordes” segons ha dit el president del Col·legi, Albert Tort.

 

Els representants de les infermeres de Barcelona asseguren que després de dos anys de retallades les infermeres es troben “totalment a límit” i que no es podrà continuar més temps oferint un servei amb garanties. Asseguren que s’està posant en greu risc la seguretat i la salut dels ciutadans.

 

Des del COIB denuncien que les mesures preses fins ara per l’executiu català per fer front a l’escassetat de recursos han cercat “solucions d’estalvi fàcil i  immediat”, que no tenen en compte l’impacte en el futur de la salut dels ciutadans. Per tant, asseguren, són la pitjor recepta possible per garantir una salut dins d’uns mínims raonablement exigibles. La corporació professional reclama que no es segueixi per aquesta via que creu mostradament equivocada i reclama un canvi de rumb per part de l’executiu català.

 

En aquest sentit, demanen a les entitats proveïdores de serveis sanitaris que es mullin amb un canvi en la política de contractacions. Adverteixen que les retallades no només han implicat que les amortitzacions en els contractes temporals, les baixes per jubilació o incapacitats permanents i les reduccions de jornades no es cobreixin, si no que s’estan duent a terme reduccions de llocs de treball que no obeeixen a criteris d’eficiència, equitat i bona práxi professional.

 

La disminució de places d’infermer s’ha traduït en una sobrecàrrega dels professionals en actiu, que segons el COIB posa en risc la qualitat assistencial.

 

Catalunya avui presenta una ràtio de poc més de 5 infermeres per cada 1.000 habitants davant de la mitjana europea, que se situa per sobre de les 8 infermeres per cada 1.000 habitants.

 

Lluny de poder semblar una afirmació corporativista i fins i del tot lleugera, aquesta càrrega de treball hauria de ser un dels principals reptes als quals han d'enfrontar-se els gestors que han de ser capaços d'establir una política de personal que respongui, de veritat, a les necessitats que té compromeses amb els usuaris en la seva organització.

 

Un gran nombre d’investigacions ha analitzat els indicadors que relacionen i demostren l’estreta relació entre el nombre d’infermera/malalt amb resultats de salut adversos per a les persones que atenen. I els resultats són esfereïdors. Hi ha evidència.

 

La infermera, amb la mateixa disponibilitat de temps, té persones al seu càrrec amb nivells de manca d’autonomia i càrregues de treball superior. Per cada persona atesa, es despleguen un conjunt d’activitats vinculades als processos d’acolliment, de diagnòstic, terapèutic i d’alta, que recauen absolutament sobre l’equip de cures que l’atén (infermeres i auxiliars d’infermeria). I si es retallen aquests equips perquè són els més febles contractualment parlant i en els que és més fàcil retallar, podem afirmar que ja no és un sistema sostenible des del punt de vista de la seguretat de les persones que atén.