El Programa Retorn és un servei assistencial i d'ajuda del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) dirigit a col·legiades i col·legiats amb exercici, per problemes mentals i/o d'addicció. Des de fa uns mesos, aquest programa pioner a tot l’Estat, el coordina Montse Martínez Gobern, infermera especialitzada en salut mental, que ens explica la tasca que fa. 

 

 

Sempre és difícil demanar ajuda. Encara avui els trastorns mentals són vistos com a signes de feblesa de la persona i no com a malalties. I això es viscut com estigmatitzat per la societat que ens envolta. Fins que no es visquin les malalties mentals com qualsevol altre problema, caldrà oferir a les infermeres i infermers una assistència confidencial.

 

Sovint, entre els professionals de la salut, demanen consells de qualsevol manera a companys de l’entorn de la salut al mig dels passadissos. Fins i tot moltes persones acaben automedicant-se. Totes aquestes estratègies només allarguen el problema i retarden l’arribada d’ajuda per part d’un especialista en salut mental. En circumstàncies com aquestes, continuar exercint la professió infermera pot portar a possibles errors o negligències que poden perjudicar els usuaris. 

 

Fins que això no sigui viscut de forma normalitzada, és a dir com a qualsevol altre problema de  salut, cal que els infermers i les infermeres tinguin al seu abast, la confidencialitat de l’assistència garantida.

 

 

L’impacte que hi ha amb les infermeres és el mateix que amb la resta de la població. Sí que és cert però que les infermeres treballem amb un material sensible: el patiment, la malaltia i els dols, que són situacions d’estrès continuat que si no es gestionen bé poden desembocar en un problema de salut mental.

 

Per poder tenir cura dels altres, cal cuidar-se bé. A més de mantenir hàbits de vida saludables, hem d’utilitzar estratègies per autoregular i gestionar l’estrès. Això, ens ajudarà a mantenir-nos estables.

 

Quin és el perfil de la infermera que accedeix al programa Retorn?

 

Des de la seva posada en marxa l’any 2000, el programa Retorn ha atès 890 infermeres i infermeres. La majoria són dones d’entre 45 i 50 anys d’edat. Les afeccions més comunes son problemes mentals com ansietat i/o depressió, que afecten a 8 de cada deu usuaris del programa. Els altres casos presenten problemes d’addicció, majoritàriament a l’alcohol.

 

Una vegada aquesta infermera entra en el Programa Retorn, quin circuit fa? Què se li ofereix?

 

El programa  té un telèfon d’acollida, el 902 16 10 50 amb contestador actiu les 24 hores del dia. Des d’aquest portal, que es troba ubicat al mateix Col·legi, i mitjançant una entrevista telefònica o presencial, es valora conjuntament la situació de cada persona i se li ofereix una visita ambulatòria als serveis específics assistencials de la Fundació Galatea (una xarxa assistencial que comparteixen les infermeres, els farmacèutics, metges i veterinaris de tot Catalunya) i que compta amb serveis de consultes externes, hospital de dia i hospitalització segons el que requereix cada persona.
Pot seguir compatibilitzant l’exercici professional amb el tractament?

 

Depèn de cada situació, no hi ha dos casos iguals. La feina acostuma a ser una bona eina terapèutica i, per tant, pot ser adient mantenir l’activitat laboral, si la situació i l’estat de la persona afectada ho permet. Tot i així, hi ha situacions i tractaments específics que demanen a l’usuari que agafi la baixa i  apartar-se dels seu entorn laboral, durant un cert temps.

 

Com poden ajudar les infermeres quan detecten alguna companya que està patint algun problema de salut mental i/o addicció?

 

Els companys, els amics i la família juguen un paper important en la detecció i l’estabilització  d’un problema de salut mental. 

 

Dediquem una molt bona part del dia a moure’ns en l’entorn laboral i, per tant, és fàcil pensar que qui comparteixen amb nosaltres aquest entorn, és a dir els companys, solen ser amb qui tenim mes relació i, per tant, en qui poden dipositar i compartir el malestar.

 

Com a companys podem ser bons agents de salut si a més d’oferir la nostra orella i comprensió, li parlem de la possibilitat d’accedir a un recurs especialitzat com és el Retorn.

 

 

Aquesta és probablement la gran incongruència. Malgrat estar abastament formades, les infermeres, com d’altres professionals de la salut, no som diferents a la resta dels ciutadans.

 

El tabú sobre les malalties mentals ha generat un gran desconeixement. Per això, moltes persones senten respecte o fins i tot por davant una persona amb un problema de salut mental. Sovint es deu a que aquestes afeccions s’han associat a situacions de violència i, per tant, de perill.

 

En les últimes dècades, hem viscut canvis importantíssims. Als anys 30, era impensable veure persones amb síndrome de Down pel carrer, les famílies els protegien mantenint-los a casa. Avui la seva imatge social o la de les persones que pateixen Alzheimer ha millorat exponencialment. Vull pensar que en un futur no gaire llunyà podrem abordar les malalties mentals com qualsevol altre malaltia, però ens cal seguir treballant i avançant per aquesta normalitat.