Gemma Rivera és directora infermera i propietària d’una part de les participacions del Centre d’Atenció Primària (CAP) Muralles a la ciutat de Tarragona. El passat més d’abril aquest CAP va ser la tretzena Entitat de Base Associativa (EBA) en constituir-se a Catalunya i la primera en obrir l’adquisició de participació a tot el personal. Aquest model de gestió implica que els treballadors d’un centre de salut, en la seva totalitat o en part, es constitueixin com una empresa proveïdora del servei públic i s’auto-gestionessin en el marc d’un contracte programa.Gairebé tot l’equip que formava part del CAP Muralles  a l’abril va voler participar com a soci. 

 

De moment no podran ser socis fins que no ampliem el número de participacions, però la intenció és incorporar el màxim de treballadors com a socis, encara que amb diferents nivells d’aportacions. 

 

Va ser fa uns tres anys, en una reunió d’equip. Varem veure que les primeres EBA que estaven funcionant a Catalunya registraven un nivell de satisfacció per part dels usuaris molt superior al de la resta de la xarxa. En aquells moments, el CAP Muralles depenia d’una empresa pública, però ens van oferir la possibilitat d’endegar el nostre propi projecte de gestió i ens va semblar bona idea. 

 

Van trigar tres anys?

És un procés molt complex i més en aquest clima econòmic. A més dels tràmits burocràtics, hem hagut d’obrir una pòlissa de crèdit i no ha estat fàcil guanyar la confiança dels bancs. De fet, tots els socis hem hagut de posar avals, en el meu cas concret la meva pròpia casa.

 

I tant! Sobre tot en els companys. Penso que si no fos perquè portem molts anys treballant plegats, no m’ho hagués plantejat. Per sort, ens coneixem molt bé, sabem com treballar junts i fer que les coses surtin endavant. Ens entenem molt bé i això és bàsic per endegar un projecte així. Penso que a més estem molt engrescats per les oportunitats que ens brinda.

 

Quin tipus d’oportunitats?

Gestionar millor els recursos i donar un servei millor a la comunitat. En definitiva, fer més feliços els usuaris. En ser més petits podem controlar els diners més fàcilment i moure’ls si és necessari d’allà on sobren a allà on fan falta. 

 

Hem canviat el nostre proveïdor de serveis de raig x i ecografies. En comptes d’utilitzar l’hospital de referència fem servir una clínica privada de Tarragona. Hem eliminat la llista d’espera. Abans, els nostres usuaris podien trigar fins a sis mesos en obtenir una placa, ara tenen el diagnòstic en uns quinze dies o tres setmanes. No surt més barat, però com tenim més autonomia podem estalviar per una altra banda i oferir millor serveis als usuaris. 

 

I a nivell professional, quins avantatges ha notat?

Doncs veig que la meva perspectiva professional s’ha eixamplat. Abans era la directora d’infermeria d’un centre, ara a més sóc gestora. Abans tractaves de fer una bona gestió dintre de paràmetres marcats des de fora. Ara prenc decisions estratègiques per fer-ho encara millor i això és molt gratificant.  

 

Aquesta és una altra conseqüència bona de l’autogestió. Ara podem oferir serveis de pagament, que estan fora de l’oferta pública. De moment, oferim psicologia, odontologia i fisioteràpia. Així obtenim recursos addicionals que reverteixen en el manteniment de la infraestructura i la millora dels serveis. A més, donem una oferta de serveis privats a preus més assequibles. Ens agrada dir-los preus més socials i fan assequible a més gent tota la oferta que no cobreix el servei públic de salut.