per Glòria Jodar, vicepresidenta del COIB

 

El passat dia 1 de març vaig assistir al 1r Fòrum Obert de Sanitat Pública organitzat per l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Iniciatives com aquesta per reflexionar sobre sanitat en moments de crisi i escassetat de recursos son molt ben rebudes. No cal dir que no és tots els dies que ciutadans i professionals de la salut podem dialogar i posar en comú les nostres preocupacions amb experts en economia.

 

Marisol Rodríguez, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i Vicente Ortún, degà de la facultat de Ciències econòmiques de la Universitat Pompeu Fabra, van explicar-nos les xifres, quelcom que es fa poc però que és essencial,per poder  pendre decisons ben informades.

 

Analitzant les dades d’evolució de la despesa en els últims deu anys els ponents  i el públic varem poder debatre de manera seriosa que es el que cal garantir: la salut de les persones i  per tant la viabilitat del sistema de salut.

 

Últimament, hem parlat tant de les retallades que sorprèn saber que malgrat la davallada en els pressupostos, la despesa sanitària ha anat creixent per sobre del nostre PIB, la qual cosa queda dintre dels límits del que els experts economistes consideren viable. Aquesta viabilitat però, mostra grans desequilibris entre territoris i molta variabilitat en resultats clínics i assistencials.

 

En trobades com la del passat divendres és quan t’adones que la opinió d’un expert es bàsica per prendre decisions assenyades, però que no només pots consultar els experts d’una matèria determinada. Per a un expert economista, des de les xifres macroeconòmiques, un creixement de la despesa sanitària per sobre del PIB pot ser positiu, però per a una infermera, una societat en la que trobem desigualtats en la salut de les persones, es una societat que no està sana.

 

Malauradament, en els temps que corren, sentim a parlar molt de “despeses insostenibles” o “retallades doloroses, però necessàries” i en canvi, ben poques vegades escoltem els responsables polítics i institucionals mencionar l’impacte que la crisi té en la salut de les persones. Molt sovint confonem aquest impacte amb l’impacte que tenen les retallades sobre els serveis, i els serveis i la salut de les persones, no són el mateix.

 

Les xifres macro econòmiques poden ser positives, però les alertes haurien de saltar quan sentim que la dotació de personal sanitari és igual entre els serveis d’atenció que tenen un gran volum de població  o una freqüentació més alta del qual fer-se’n càrrec i aquelles que tracten amb poblacions més reduïdes.

 

El resultat d’això: aquells que viuen en poblacions més petites tenen una atenció millor que els que viuen en poblacions més grans i de resultes la societat en conjunt té una salut pitjor. I és que no podem oblidar que la salut no és quelcom que afecta només a l’individu. Vivim en societat i si la societat que ens rodeja està més malalta que nosaltres, és qüestió de temps que nosaltres emmalaltim igualment.

 

La meva conclusió no pot ser una altra que assumir que calen fer canvis en les organitzacions i no només en els pressupostos. Les institucions sanitàries han de ser madures, responsables i transparents, tenir regles clares i poder planificar adequadament el seus serveis en funció de la demanda i les necessitats concretes de la població.

 

El que ens hauria de preocupar de debò es l’impacte que la crisi està tenint en la salut, especialment la d’aquells més vulnerables (persones  que pateixen malaties de llarga durada , amb recursos reduïts o dependència) i veure quines mesures hem de prendre per respondre a la crisi minimitzant el seu impacte sobre la seva salut, que és també la salut de tots.

 

Només així estarem preparats per debatre sobre què gastem i, sobre tot, com ho gastem . Per poder decidir amb responsabilitat quins tractaments no aporten valor afegit i que és el que es pot eliminar, sense afectar negativament a la salut de les persones.

 

Un aspecte que em  crida l’atenció es  l’alt nivell de satisfacció dels usuaris respecte a la informació i l’atenció que reben dels professionals de la salut. Senyal que el més important per guanyar la batalla a la crisi ja ho tenim, un conjunt de professionals infermeres, metges, fisioterapeutes, i molts d’altres professionals . que creuen en el que fan i que malgrat els mals temps hi posen  sempre bona cara.