Amb motiu del Dia Internacional de la Llevadora, la vocal del Col·legi, Isabel Salgado, ha parlat amb nosaltres sobre la importància de la tasca d’aquestes especialistes en ajudar a les mares i pares a portar nens al món. Fa 30 anys que les ganes d’ajudar els demés la van portar a la seva primera sala de parts i quan fa balanç de tot el que ha avançat el món de la infermeria obstètrico-ginecològica en aquest temps, assegura que creu que, a les llevadores, el millor encara els ha d’arribar.

 

 

Les llevadores representem la combinació perfecta entre la calidesa i els coneixements de salut necessaris per garantir la salut de la mare, del nadó i a vegades també del pare. Aquesta combinació és el que ens fa capaces de donar una atenció de qualitat, segura i amb el component humà necessari. Som la garantia que el part serà un esdeveniment familiar sense riscos per a la salut de ningú.

 

 

Jo crec que ens hem convertit en les grans humanitzadores del part. Durant molts anys hem vist com el fet de donar a llum es tractava gairebé com una condició o una malaltia i no un procés natural que forma part d’un moment importantíssim de la vida de les persones: les que neixen i les que porten algú a la vida. Diguem que hem reconquerit el part per a les famílies.

 

Llavors han retornat a pràctiques més tradicionals?

 

Crec que és més ajustat dir que treballem, cada cop més, seguint les bones pràctiques. No es tracta de dir si és millor parir a casa o a l’hospital, el que és important es garantir la salut i el benestar de la mare i del nadó fent servir aquelles tècniques que s’ha demostrat que propicien l’èxit del part.

 

I es troben recolzades per l’entorn?

 

Les institucions de salut han fet un gran esforç per promoure parts més humanitzats. De fet, des del 2005, a tot Catalunya, s’ha anat creant una xarxa d’hospitals referents per proveir una atenció al part normalitzada. Avui són 32 centres que permeten escollir la forma de parir que desitgen les mares.

 

 

Doncs s’han fet inversions estructurals per aconseguir espais més càlids i menys hospitalaris, s’han incorporat banyeres i dutxes per potenciar l’ús de l’aigua en el part. També s’han millorat llits i cadires de part per tal que la mare pugui adoptar la postura que li resulti més còmoda durant el període expulsiu, però el més important ha estat potenciar el paper de la llevadora com la professional sobre la qual gira tot el procés de l’embaràs, des de les primeres setmanes fins a passada la quarantena.

 

 

Crec que hem fet un gran salt qualitatiu pel bé de les persones ateses, però també estic segura que el millor està per arribar encara. Les dones cada cop més coneixen i demanen l’acompanyament de les llevadores perquè saben que són les que poden ajudar-les i acompanyar-les millor durant l’embaràs, el part, el puerperi, l’atenció i les cures del nadó, l’alletament, etc.

 

 

Consolidar la nostra posició com a professionals referents del procés de l’embaràs i el part i, per aconseguir-ho, seguir escoltant les mares i pares i posar-los a ells i les seves necessitats en el centre del procés que és portar algú al món.

 

 

Li diria que probablement ha escollit una de les ocupacions més difícils i dures que hi ha, però que no pateixi perquè també, sens dubte, és una de les més gratificants.

---

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Llevadora, també ha parlat amb nosaltres la llevadora Rosa Navarro, que ha tornat fa poques setmanes de Guinea Equatorial, on durant 20 mesos hi ha treballat com a Cooperant.

Navarro explica que ha pogut experimentar com les llevadores que fan de cooperants a països en vies de desenvolupament, s’acaben convertint en professionals “tot-terreny” que han d’aprendre a treballar sense els recursos que tenen al primer món i retrobar-se amb l’ull clínic i l’ús de mètodes que a Occident ja no es fan servir, com per exemple l’auscultació del batec fetal amb l’estetoscopi de Pinard o la detecció d’una anèmia pel color de les conjuntives de l’ull. 

Aquesta llevadora intrèpida assegura que “treballar sense els recursos materials als quals estem acostumats, fa que ens trobem amb la veritable essència de la nostra professió que és acompanyar la dona en el seu cicle reproductiu des de la vessant més humana i també ens recorda que la vida i la mort, que tant ens costa d’acceptar en el nostre món, són part d’un mateix cicle.”

---

 

Laura Macià és una infermera de Barcelona amb més de 17 anys d’experiència. Fa poc que ha estat mare del Martí, que és el seu primer fill. Per a ella, durant els últims mesos, la tasca de la llevadora ha estat fonamental.

“Durant l'embaràs va acompanyar-me per tenir cura de la meva salut, va informar-me de les diferents opcions de viure el moment del part sense jutjar-me i va recolzar-me i resoldre molts dubtes per treure'm la por al moment del part.”

Assegura també que durant el part la llevadora va ser imprescindible perquè aquest fos un moment inoblidable. “Va respectar el nostre criteri i voluntat i em va ajudar molt a parir, també va ser imprescindible durant el postpart quan el teu petit fa que entris a viure en un nou món.”

 

---