El passat dia 13 la farmacèutica i cooperant de l’ONG Farmamundi, Judit Tobar va explicar a una audiència atònita la realitat de la distribució dels medicaments al món. Un repartiment tant desigual, que moltes vegades condemna a la mort a milions persones afectades per malalties oblidades com la tuberculosi o el chagas o que directament deixa fora de l’abast dels tractaments essencials a 1.900 milions de persones en tot el món.

Dades com aquestes dibuixen un entorn que es fa doblement injust quan se sap que, amb només 350 tipus de medicines, es podrien guarir el 90% de les malalties que avui causen milions de morts als països pobres del món.

Des de Farmamundi treballen des fa anys per a evitar que factors com la inaccessibilitat geogràfica, o els condicionaments socioculturals impedeixin l’accés de les persones a les medicines que els són vitals, “essencials per a la vida”. Aquelles que la Organització Mundial de la Salut (OMS) selecciona cada any per integrar la llista de medicaments que satisfan les necessitats prioritàries d’atenció sanitària de la població i per tant han d’estar disponibles en tot moment en les quantitats adequades i a un preu assequible.

En aquest sentit, Tobar va presentar la campanya de la ONG “Esenciales para la vida” amb la qual Farmamundi pretén conscienciar la opinió pública dels països més rics del món, que acaparen el 90% dels medicaments disponibles,per tal d’aconseguir una distribució més justa dels principis actius.

La cooperant i farmacèutica va remarcar el paper negatiu que juguen els interessos  econòmics, la mala gestió de la salut o les politiques sanitàries en la distribució equitativa de les medicines. En concret, va explicar que els drets de patent internacionals actuals impossibiliten la producció de medicaments genèrics, més barats. Per poder elaborar un medicaments de marca blanca han de passar almenys 20 anys des de la seva data de creació. “Es tracta d’una barrera econòmica que costa moltes vides” va dir.

Interessos econòmics com aquest i situacions geopolítiques com les zones afectades per la guerra fan que a dia d’avui fan que més de 1.000 milions de dones i nenes morin per causes evitables, com processos infecciosos lleus o malalties cròniques tractables com el VIH.