Alejandro Lujan ha combinat, des dels inicis de la seva carrera, les seva passió per la infermeria i per les paraules. Com a escriptor compta ja amb tres llibres publicats, entre ells la seva primera incursió en la ficció: “Roja Subur”, que ha vist la llum fa pocs mesos. Parlem amb ell d’aquesta novel·la negra on es combinen els crims d’un assassí en sèrie que mata a cops de xeringa i la història d’amor i desamor entre els dos policies encarregats de la investigació.
 
Què ens explica ‘Roja Subur’?

 

M’agrada pensar que es tracta de quelcom més que una novel·la negra. Es cert que reflecteix la part fosca de l’esser humà, però també parla d’humanitat. En ella, es barregen personatges generosos, desinteressats, capaços de sacrificar la seva vida pels demès. Cadascun d’ells explica la seva història, el seu drama, la seva tragèdia, però amb el cap ben alt i mirant cap endavant. És a dir,que afronten la vida de manera positiva i amb valentia. Es això el que crec que els fa grans i, al final, els farà feliços.

 

 

Dit així sembla que hi he ficat una moralitat i aquest no és el meu objectiu. Amb la meva novel·la he volgut explicar com actuen una sèrie de personatges portats a situacions límit. Només narro la seva història, les conclusions les deixo als lectors.

 

 

El misteri m’atrau molt. Les pistes, les incògnites que entranya i la perspicàcia del detectiu a l’hora de desconcertar l’assassí per a que aquest es reveli em resulten temes molt atractius. De fer, més que de la novel·la negra, soc un fan incondicional dels clàssics del misteri com Hercules Poirot  o Sherlock Holmes.

 

 

Com a gènere m’agrada molt. Et permet ser un déu menor. Com que són històries inventades pots treure i afegir elements al teu gust. També pots fer que els personatges siguin feliços o desgraciats, fins i tot, pots escollir si fer-los els herois o els dolents de la història.

 

A més, sempre he estat molt creatiu. Gaudeixo molt imaginant i creant. No crec que es pugui demanar més quan es té el plaer de crear quelcom que ha sortit de tu mateix. En la meva vida he fet moltes coses. Vaig començar de ben jovenet composant cançons. De fet, toco la guitarra i el piano. M’agradava molt utilitzar la música com a vehicle dels meus missatges.

 

Més endavant el meu gust pels jocs de paraules em va portar a escriure diccionaris on l’humor em portava a donar diferents significats a paraules tècniques mantenint la morfologia. A “Diccionario Médico del Absurdo” i a “Diccionario Enciclopédico del Absurdo” vaig acabar aplegant més de 2000 paraules.

 

En què s'assemblen la infermeria i fer literatura?

 

Són dos disciplines guaridores. La primera és una carrera humanística que implica una gran entrega i vocació de servei. Es tracta d’un acte d’amor en el qual la recompensa, a banda d ela satisfacció de la feina ben feta, s’intensifica en l’acte de guarir i en la gratitud d’aquells a qui has ajudat a estar millor.

 

Per la seva banda la. literatura serveix per traslladar el lector a una altra dimensió per a entretenir-lo, commoure’l, apassionar-lo i fins i tot conduir-lo a un món on oblidi els seus problemes. Això, també és guarir.

 

 

¡En absolut! Jo tinc cura de les persones de dia i, en canvi, mai se m’acudiria matar ningú de nit. Ho faria de dia! (riu). Ara seriosament, ‘Roja Subur’ ha resultat ser una novel·la de misteri, però pot ser un dia, a l’hora del crepuscle, la inspiració em porti a escriure una novel·la de corsaris.

 

 

De moment, estic treballant en la segon apart de ‘Roja Subur’, però encara queda molta feina per endavant fins que no la veiem editada.

‘Roja Subur’ està editada per l’editorial Amarante. Pots adquirir-la per Internet fent clic aquí.