Aquest 12 de maig, Dia Internacional de la Infermera, fa un any i un mes de l’aprovació del primer decret, d’una sèrie de normes d’abast estatal i autonòmic, que més ha canviat la fesomia del sistema públic de salut de l’estat espanyol. Durant aquests mesos de vigència les Infermeres de Barcelona no han parat de denunciar la pèrdua de drets que representen aquestes disposicions i de denunciar el seu impacte en la salut de les persones. Amb molta feina encara per davant, les infermeres celebrem un any més la nostra festa, decidides a contrarestar els efectes no desitjats de les reformes, a oferir alternatives per fer les cures més sostenibles i a activar les consciències per tal que la salut sigui sent un dret i no un privilegi.
 
Aquest últim any, la professió infermera ha demostrat mantenir-se fidel al seu compromís amb la societat plantant cara a unes mesures que tenen conseqüències en el treball infermer i que també afecten la qualitat de l’assistència i de les cures. Ho han fet des d’assemblees de professionals, plataformes ciutadanes, grups de debat i també a la seu del Col·legi. Les infermeres de Barcelona han trobat en el COIB una eina per poder exercir el seu dret a la objecció de consciència davant de mesures que exclouen del dret a la salut, a una bona part de la societat.

 

Per això, s’ha posat al seu abast una carta d’adhesió i s’ha habilitat un registre amb l’objectiu d’integrar totes aquelles infermeres i infermers que decideixin desobeir iniciatives que són lesives de l’exercici ètic de la nostra professió. Moltes infermeres de Barcelona han decidit desobeir cuidant i per fer-ho s’han ajudat del seu Col·legi.

 

Desobeint han demostrat que l’aportació de les infermeres és ara més necessària que mai. Només nosaltres podem contrarestar els efectes no desitjats d’aquestes mesures que fomenten la desigualtat en l’accés a la salut dels ciutadans.

 

La lucidesa i l’expertesa de les infermeres va quedar clara poques setmanes després de l’aprovació del Reial Decret Llei 16/2012 del 20 d’abril, amb l’informe de la Direcció de Programes del Col·legi que ja alertava que aquesta reforma representava l’abandonament de la universalitat en l’atenció sanitària.

Una denúncia que més tard el Tribunal Constitucional faria seva declarant inconstitucional el fet de negar l’atenció sanitària als ‘sense papers’. Però les infermeres encara podem fer més. Tenir cura és una gran arma per contrarestar els efectes no desitjats d’aquest entorn de retallades. Tenim al nostre abast la possibilitat d’apoderar els usuaris fent promoció i educació per a la salut, acompanyant la societat amb consells que la facin més saludable, fomentant l’autocura i la desmedicalització, etc.

Tenim al nostre abast oferir alternatives des de la cura a molts medicaments, a maneres de millorar l’alimentació amb els mateixos diners, a maneres de pal·liar el malestar ajudant a comunicar-se millor i a interaccionar socialment, a pal·liar l’aïllament o a gestionar pèrdues i un llarg etcètera que cada infermera sabrà determinar.

Es tracta en definitiva de que les infermeres seguim activant les consciències del màxim nombre possible de persones de manera que mai més se’ns oblidi que durant molts anys hem construït amb molt esforç un Sistema Sanitari Públic per treballar-hi i per gaudir-lo, en tant que professionals i en tant que usuaris.

L’impacte que el RDL 16/2012 té en les nostres vides ens posa davant d’una disjuntiva: o ens conformem amb un sistema pagat per tots al servei d’uns quants o defensem un al servei de qui ho necessita.