En un bosc català, com el del Montseny, podem trobar fins a 584 espècies de plantes amb algun tipus d’ús medicinal o alimentós de les quals 350 poden ser utilitzades com a remei per a situacions tan diverses como una urticària o millorar la regularitat. Evarist March, biòleg especialista en botànica ha explicat com fer servir les herbes remeieres i quins són els errors més habituals en el seu ús. Ho ha fet en l’última sessió del curs del cicle d’aules de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals.

 

Els humans porten fent servir plantes per guarir les seves malalties i millorar la seva qualitat de vida des del neolític. En paraules d’Evarist March “són més de 9.000 anys d’assaig i error que han aconseguit crear una enorme bateria de coneixement popular per solucionar molts problemes de salut.”

 

Es tracta però d’un coneixement en retrocés. En els últims anys, de les 351 herbes remeieres registrades que podem trobar al Montseny, gairebé el 57% han caigut en desús i la seva funció ha estat substituïda, moltes vegades, per fàrmacs sintètics molt més costosos.

 

En la seva explicació, March va defensar però que aquest és un camí que es pot refer si es recupera l’interès per l’ús de plantes medicinals i es treballa per conèixer bé les seves propietats.“L’única cosa que ens separa de fer un bon ús d’una herba és el nostre coneixement” va dir.

 

En aquest sentit, el biòleg estableix tres principis bàsics pel que fem servir plantes silvestres. El primer, utilitzar aquelles que són fàcils de trobar, les que estan a la mà. El segon, fer servir herbes que siguin fàcils d’identificar i el tercer, que tinguin un efecte clar i que sigui el desitjat. És a dir, que realment continguin un principi actiu que incideixi en el metabolisme de les persones.

Seguint aquestes tres normes es poden evitar els errors més comuns. Entre ells, confondre plantes per la similitud dels seus noms o per què presenten un aspecte semblant. És el cas, per exemple, de les diferents espècies que duen el nom d’Àrnica (fins a 7 a Catalunya). L’autèntica és una herba que només es troba en alta muntanya i tot i que és semblant a les seves parentes d’altituds més baixes, no tenen les mateixes propietats. En canvi, en algunes poblacions catalanes hi ha encara la creença arrelada que són el mateix vegetal.

 

També és molt important fer-ne un bon ús. Conèixer quines són les parts que s’han de consumir i la forma en les que s’han de fer servir, oral o cutània, per obtenir un bon resultat és capital. Si no es fa bé, es poden obtenir resultats totalment contraris als que es busquen.

 

Aquest és el cas del Saüc, els fruits del qual poden ser tòxics si es consumeixen abans que siguin madurs. O bé es poden confondre amb el seu germà l’Évol, que són tòxics.

 

Per Evarist March l’única manera d’encertar en l’ús d’una planta remeiera és conèixer-la bé i conèixer el major nombre d’espècies possibles i els seus usos. Una tasca a l’abast de tothom, però que pot ser considerable. De les més de 300 herbes remeieres que s’usen habitualment al País, moltes registren més d’una dotzena d’usos diferents.

 

El cicle d’Aules de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals i complementàries és una iniciativa de la Comissió de Teràpies Naturals i Complementàries del COIB, que tornarà amb noves propostes el proper mes de setembre.