Principalment per garantir pràctiques segures i que contribueixin de manera indubtable a uns millors resultats de salut i qualitat de vida, resultats que influeixin positivament en l’atenció assistencial de les persones basada en evidències. La recerca també permet l’ampliació i l’aprofundiment del nostre àmbit de coneixement disciplinar,  tenir cura i millorar la formació i la gestió.

D’altra banda, els sistemes de salut tendeixen cada cop més a valorar les aportacions dels professionals en funció dels resultats obtinguts. Per això és important determinar la influència de les intervencions infermeres en els resultats de salut i en la qualitat de vida.  Els sistemes sanitaris europeus ja s’estan posicionant en un treball fonamentat per pràctiques basades en l’evidència que requereix per part de les infermeres d’una competència en investigació i la interiorització d’una actitud investigadora. En aquest sentit és necessari  comptar amb docents formats que hagin desenvolupat investigació i que facin possible integrar-la en la pràctica docent de la formació de grau.

Els mestratges contribueixen a progressar en competència investigadora i el doctorat és clau per formar experts en recerca. Cal també que els resultats de la recerca s’avaluïn i  és transfereixin a la pràctica per tal d’assegurar la realització d’actes professionals amb les màximes garanties. 

 

Penso que, en el moment actual, un pas molt important per avançar en la investigació ha estat introduir-la en els diferents nivells de la formació acadèmica, i el gran esforç que s’ha fet i s’està fent des de corporacions professionals i societats científiques per al desenvolupament d’una cultura d’investigació.

Les infermeres ja fa temps que introdueixen la recerca com una part de la seva activitat professional, i no sempre rebent el suport institucional per dur-la a terme. Per això considero que hem de valorar la recerca infermera com un esforç lloable que demostra el grau de professionalitat i compromís de la professió infermera. A més, les evidències generades des de la recerca són un element per a la millora de les pràctiques i la formació.

Considero que la recerca està molt lligada amb el professionalisme  i amb la capacitat de les institucions per estar obertes a la innovació i a l’aprenentatge continu. El desenvolupament de la recerca requereix assegurar entorns de treball que facilitin la recerca i la innovació. Per aconseguir un impacte en els resultats de l’organització, resultats de salut i un treball reflexiu a partir d’evidències es precisa sistemes organitzatius amb l’assignació de plantilles suficients, recursos temporals, formatius i l’acompanyament metodològic adequat.  També es important el reconeixement i donar valor a les realitzacions de recerca i a les innovacions en la carrera professional. S’ha posat de manifest també el paper dels directius per facilitar la implantació dels tractaments basats en l’evidència.

 

Fa falta fer més recerca?

El fet de l’aparició de nous problemes de salut o de la constatació de problemes deficientment o mal resolts fa imprescindible establir com a prioritat la recerca per tal de donar-hi resposta. Recerca que s’orienti a aprofundir en el coneixement dels éssers humans  i les seves respostes per aconseguir resultats de salut. Investigació per a respondre a la persona, al seu moment existencial, al seu benestar, confort, seguretat i a una major autonomia.

Cal assenyalar, també, que des de la perspectiva del fet diferencial infermer, que és tenir cura de les persones, s’ha de donar resposta a la singularitat de cada persona. En aquest sentit és important que la infermera es plantegi una actitud investigadora en la seva pràctica, actitud que, en el marc dels valors infermers, i guiada pel pensament reflexiu, permeti adequar les seves accions a allò que és genuí i diferencial de cada situació.

Es tracta d’entendre el valor de la paraula de la persona com a reflex de la seva vivència i subjectivitat i de donar pas a les emocions. Les percepcions del pacient són una font d’aprenentatge i, en si mateixes, evidències. Igualment, el que observem, sentim  i aprenem en la nostra actuació professional és també una evidència.

Tot això ja figurava en la definició de l’evidència formulada per Sacket: “l’ús acurat explícit i encertat de la millor evidència disponible per tal de prendre decisions relacionades amb la cura individual del pacient. L’evidència comprèn no sols la literatura empírica i teòrica, sinó també l’experiència clínica i la retroalimentació que ofereixen els pacients i les famílies.”

Cal remarcar que per desenvolupar la investigació es necessita promoure la recerca com a actitud institucional, que es desenvolupin estructures que facilitin la investigació  i dotar-se amb quadres d’investigadors competents que liderin la recerca i que donin suport als professionals en servei per desenrotllar-la, i per aconseguir que l’assistència sanitària prestada  es basi en l’evidència. També s’han d’estimular aliances entre recerca, docència i assistència.

En definitiva, tothom ha d’implicar-se en la recerca des de totes les perspectives, però també transferint els resultats de la recerca a la pràctica assistencial. Es a dir estar al dia del coneixement i llegir-lo críticament.

Les teràpies naturals han d’entrar en el servei de salut de la mà de les infermeres?

No hi ha cap dubte que les infermeres juguen un paper molt important doncs utilitzen les teràpies naturals en les seves pràctiques i poden mostrar els seus beneficis. De tota manera les teràpies naturals, en la mesura que es recolzen sobre evidències, han d’entrar en els serveis de salut de la mà de tots els professionals de la salut i en l’àmbit del tenir cura, sota el lideratge de les infermeres, incorporant-les, amb competència i sensibilitat, com intervencions autònomes d’infermeria.