El pacte per a la sostenibilitat del sistema públic de salut signat entre el govern de l’Estat i representants dels sindicats i dels consells generals de professionals de la salut ha aixecat opinions diverses entre les infermeres de Barcelona. A continuació us referim les opinions de dues infermeres que hem consultat i us animem a que ens feu arribar les vostres impressions sobre aquest pacte que segons declaracions dels signants vol ser una fulla de ruta per garantir el dret a la salut pública, universal i gratuïta.

 

Rosa Pérez, és infermera al servei d’emergències SEM i una molt coneguda videobloggera que difon informació sobre salut des del seu web El Blog de Rosa. Per a ella és important que el pacte estableixi que la salut a l’Estat ha de continuar sent "pública, gratuïta, universal, equitativa, de qualitat” i “finançada mitjançant els impostos dels ciutadans”.

 

Segons Pérez aquest era un aspecte que “havia deixat d’estar clar” en el decret 16/2012, de 20 de abril de mesures per a la sostenibilitat de la salut pública, ja que la norma, ressenyada per la Direcció de Programes del COIB en el seu moment, posava condicions a la universalitat en l’accés a la salut.

 

Aquest és precisament l’aspecte amb el qual més discrepa la infermera d’assistència primària, Àngels Ondiviela. “Em sembla impresentable que signin un pacte com aquest després de treure la salut com a dret universal de tots els ciutadans a través d’un decret que el que afavoreix en realitat és la privatització de la sanitat.”

 

 

Tot i així Rosa Pérez considera que l’acord és un text de “bones intencions, un inici per reconèixer alguns buits que existien en la nostra professió” I és que el pacte signat dimarts també es pronuncia sobre aspectes que han estat font de controvèrsia com la prescripció  infermera, el desenvolupament d’especialitats o la troncalitat.

 

Ondiviela per la seva banda considera que el moment de crisi en el que es troba el país no és l’adequat per fer “declaracions d’intencions ni brindis al sol”, sinó d’avançar en aquests aspectes d’una vegada per totes. “No proposen res de nou i aquests temes porten massa temps aturats” denuncia la infermera.

 

 

Àngels Ondiviela creu que els signants del pacte no han consultat amb els professionals i usuaris en elaborar contingut del document i que això allunya el text de la realitat. Per a aquesta infermera d’atenció primària parlar d’una aposta per la salut pública universal i gratuïta és una 'fal·làcia', donat el context legal propiciat pel govern de l’Estat i per les retallades, que han deixat els serveis i els professionals en una situació de precarietat.

En aquest sentit, Pérez remarca la manca de representants autonòmics, decisius segons ella, per a la iniciativa. Argumenta que si un dels propòsits és definir un nou model de finançament estable, s’ha de tenir en compte les autonomies ja que en elles resideixen de manera exclusiva les competències en matèria de salut.

 

 

En paraules del president del Consejo General de la Enfermería de España (CGE), Máximo González, "aquest pacte marca una nova era, una fulla de ruta, una gran esperança per a la professió d’infermera.”

 

Per a Rosa Pérez, que reconeix els esforços del CGE per fer front a un dels moments més durs que afronta la professió infermera a Espanya, aquesta afirmació aixeca molts dubtes.

 

“Hem de confiar que serà així? Seran només cants de sirena? Què diran sobre aquest document les comunitats autònomes? Es modificarà el decreto d’abril de 2012? Què hi ha de la gestió privada del personal sanitari? Seguiran emigrant les nostres infermeres per manca de feina o per contractes precaris?”

 

Aquestes són les seves preguntes i opinions, però quines són les teves? I les teves respostes? Fes-nos-les arribar a comunicacio@coib.cat o a través de Twitter o Facebook.