Aquesta setmana s’han tornat a alçar les veus que avancen que, novament, la sanitat no s’escaparà de nous ajustaments en la pròrroga pressupostària de 2013 ni tampoc del pressupost per a l’any 2014. El mateix dia que des de la Generalitat es va donar llum verda a la prorroga pressupostària, el passat 6 d’agost, des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers ja havíem reclamat a l’Executiu català que no eren admissibles més retallades per a la sanitat.
Malauradament sembla que els nostres auguris s’acabaran confirmant. El sistema de salut i també el social, després de dos anys de retallades continuades, es troba contra les cordes. I això és tradueix en una tensió que els professionals, en aquest cas les infermeres i infermeres, intentem gestionar de la millor manera possible per evitar que aquestes mesures sobre les quals ni tant sols se’ns ha preguntat, impactin directament en les persones que atenem i de les que pretenem tenir-ne cura.
Les mesures que fins ara s’han aplicat al sistema de salut de Catalunya per reduir els costos s’han centrat en solucions fàcils, simples i d’estalvi immediat, que impacten directament a qui precisa cures infermeres i a qui ha de proporcionar-les: les infermeres i els infermers.
Però ja fa temps que estem al límit i ja no hi ha marge per a massa més. Les xifres que ho demostren a Catalunya, no tardaran a arribar i confirmaran allò que ja sabem però que no es vol reconèixer. Confirmaran que, com ja han demostrat d’altres països, que en entorns de treball dolents, la millora del rati infermera/persona atesa té escassa influència sobre els índexs de mortalitat perquè la infermera es mata perquè això no passi. Però també demostren aquests estudis que en entorns de treball bons, fins i tot amb plantilles similars, la mortalitat disminueix entre el 12% i el 14%. Entorns de treball que es preocupen per la formació de les infermeres, on la funció de la infermera és essencial i on participa en les decisions que es prenen. On, en definitiva, té influencia en el sistema de salut.
Calen aquestes xifres com calen les xifres que evidencien el mal que aquestes retallades estan produint en el col·lectiu infermer. Ja hi ha dades força precises de la pèrdua de llocs de treball de les infermeres des de 2009 fins ara i de la relació d’aquesta pèrdua amb la d’altres professions de la salut. I sabem també, perquè ja s’ha demostrat, de les conseqüències devastadores que això té en qualsevol col·lectiu professional.
Tot i que no caldrien tants balls de xifres, si qui pren aquests tipus de decisions, hagués escoltat el que diuen les infermeres i les expressions de patiment de les persones que atén quan no pot resoldre adequadament les seves necessitats de cura.
Les infermeres i infermers hem demostrat sobradament, sempre i també en aquests temps convulsos, la nostra capacitat per “parar cops” i per gestionar amb creativitat, flexibilitat i imaginació el nostre dia a dia i fer-ho amb els mínims recursos possibles. Potser ja va sent hora que els responsables polítics abandonin les vies de solució fàcil i reflexionin si del que es tracta és “fer més amb menys” o el que cal, de veritat de les bones, és fer-ho diferent.
Núria Cuxart Ainaud Directora de Programes Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona
